La Brinca



La Brinca és un monstre de dos caps... Sí! També en té dos, tafanera! És a dir, de Quatre caps constituit en l'icona visible, pels d'en Pep Picas i Miquel Angel Pascual. Si és del vostre interès -i si no també- passaré a detallar-vos el curriculum vitae d'aquest parell, per ordre d'aparició en escena.
Pep Picas és el membre més jove (la persona nascuda més tard) del grup. Per devallar a aquesta llar de llàgrimes, va aterrar a Vilafranca del Penedès entre les alegries de la seva família -les seves no, perquè plorava-, I'any 1951. És a dir, ara acaba de fer trenta anys, sobre poc més o menys.
D'altra banda, també, però a Canet de Mar, abandonava la protecció materna en Miquel Angel Pascual i Llinas, per servir Deu i a vosté. Corria I'any 1949, Cony, com corre el temps! Sembla que era ahir i ja han passat 41 anys!
Aquesta és la PRIMERA COINCIDÈNCIA que detectem entre els dos individus en qüestló... però n'hl haurà més...
En Pep comenca I'any 1969, o sigui el 69, bon any, a dedicar-se a la cançó, la poesia i la música popular fins que per causes que no s'expliciten és veu obligat a anar a cantar a I'extranger... aíxò ho sabem després d'una atenta lectura del seu certificat de penals. I durant unes vacances forçoses publica el disc 'LA FONT DE LA MANDRA'.
Aquest mateix any, el 69, en Miquel Angel fa la sort de la seva vida: després de cantar cançó pop amb Quatre galifardeus més i treballar -és un dir- pels turistes com integrant d'un dels 2000 conjunts que hi havia a la província de Barcelona, es troba éssent un deIs tres que inventin la Trinca, la fan i l'aguanten durant vint anys i escaig per gran satisfacció seva i un pel d'avorriment pels altres. Treuen un disc... això no és res: acabaran treient-ne disset. Disset ells, i la casa de discs pel seu compte una dotzeneta més.
La cosa del 69 constituelx la SEGONA COINCIDÈNCIA dels nostres biografiats.
I com que la vida continua, en Pep publica el LP 'OBRIU LES FINESTRES', col.labora en diferents revistes i actes culturals amb pintors, poetes etc. En aquest temps li deien Josep M. Picas. Això quan ell era al davant. Quan se'n anava...
I en Miquel Angel? Ja va: Aquests anys dels últims 70 i els primers 80 són el gruix de la carrera de la Trinca i ell ja té prou feina per aguantar viu aquella girada de feina. A més: s'acaba I'excusa, l'enterren i en trien uns a qui això de la cançó ja els hi havia estat bé, però ja no els feia punyetera falta. Ara manen ells... I manàven, creguim.
En Pep continuava a la seva i si convenia feia d'home del temps: amb 'PLOU AMOR SEMPRE QUE VENS', un disc de poemes de l'Alex Susanna estan a punt de fitxar-lo a TV3, però ja tenien en Molina i aquell de Vallgorguina... plaça coberta. A veure si ara que la Monica Lopez ha marxat a Madrid...
La seva coneguda afició al joc pren forma amb 'AS DE PICAS' (1998) i després per fer-se perdonar escriu '20 CONTES DE FESTA MAJOR' seguits de 'EL FALCO I EL FALCONER' i en el 2007 veu la Ilum un conte musical: 'NERA, LA FILOXERA' que els fa molta il.lusió als de Sant Sadurní bàsicament.
En aquest temps passat, en Miquel Angel i colegues havien fet la més grossa que es podia fer: cantaren castellà amb èxit perqué els que també ho varen fer i van fracassar s'ho han callat com a putes, I amb això no vull referir-me a ningú en concret. Això del castellà només tenia un problema gros: 1200 kms de punta a punta.
Pel gener del 2008 en Pep publica un CD amb poemes de 'BRUIXA DE DOL' de Mª Mercè Marçal... Ves a saber per qui ho deia.
En Miquel Angel, acabada la vida d'actuacions de la Trinca va estar 7 anys a Gestmusic, però com que no Ii agradava la tele i menys fer-Ia i a més estava fotut... se'n va anar... en un dia molt clar.
Pel què fa en Pep és president d'AMICS (l'Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana), l'antiga AClC.
És membre de l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana, membre de I'Ateneu barceloní i vocal de la sectorial de música d'ERC (Conselleria de Cultura). Carall! El que deu gastar en carnets si li sumem l'abonament a Can Barça!
En Miquel Angel és simpatitzant de tot plegat, que sempre surt més baratet.
I ja sabeu Deu els crea i ells s'ajunten.
I com que d'allò que més us agradaria de saber no n'heu de fer res ... compreu-vos un llibre, que mai fa mal... Ah! I quan la Brinca faci els seu disc a veure si esteu pel que s'ha d'estar! I prou. Un petonet

Miquel Angel Pascual.


Web de "la brinca"